Relació entre els projectes telemàtics (la utilització de les noves tecnologies) i el currículum escolar

Els programes d’innovació educativa que proposa el Depart. Educació http://www.xtec.es/innovacio/tic/ plantegen:


“El programa d’innovació en TIC té com a objectius impulsar la incorporació de les TIC en els processos d’ensenyamen i aprenentatge, promoure la intercomunicació dins la comunitat educativa aixi com facilitar la cooperació i comunicació entre centres educatius. La tipologia de projecte és diversa però se centra en tres eixos principals: en la integració de les eines TIC amb especial referènciaa metodologies que propiciïnnn el treball cooperatiu i per projectes o també en la posada en marxa d’un web de centre basat en pàgines dinàmiques (intranet) com a eina facilitadora de la comunicació entre els integrants de la comunitat educativa, com a mitjà simplificador de processos organitzatius i com a recurs d’aprenentatge”


A continuació exposo la reflexió què en vam fer sobre el tema els diversos membres del meu grup:

Últimament som conscients que les noves tecnologies són el punt de referència en el mon de l’educació. Així, deixant de banda si l’educació falla o no per si aquestes no són aplicades és convenient fer-ne un analisi sobre com i de quina manera implantar-les a l’aula des d’un punt de vista curricular.
Així, després d’observar els programes d’innovació Educativa que proposa el Depart. d’Educació, i en concret, els tres eixos principals en què es diversifiquen la tipologia de projectes, a nivell de grup, a pensem que resulten molt útils els tres eixos per portar a terme les noves tecnologies a l’aula. No obstant, si en fessim un analisi a les escoles veuríem què és molt difícil trobar aspectes que conformin els tres eixos principals que són:

La implantació de telecomunicacions a l’aula mitjançant ordinadors per alumnes.
El treball cooperatiu entre els alumnes a partir de les noves tecnologies.
Implantar recursos telemàtics per millorar la xarxa de comunicacions entre els membres de la comunitat educativa.

És clar, i després de la nostra experiència a les escoles, que no tots els centres poden arribar a disposar d’un ordinador per alumne/a, però tot i ser difícil, sempre es poden buscar diferents estratègies per tal que aquests tres eixos dels quals es parla en els projectes d’innovació tinguin èxit en la seva aplicació.

A nivell de grup, pensem que és clarament possible que les noves tecnologies estiguin relacionades amb projectes curriculars d’una determinada àrea. Així, en un determinat tema com per exemple el dels dinosaures dins de l’àrea de Coneixement de Medi Natural, Social i Cultural es podria realitzaruna determinada activitat TIC on els alumnes acompanyats pel mestre anessin a l’aula d’ordinadors (en el cas de què no disposin d’ordinadors personals a l’aula com en la majoria dels casos) i realitzessin una activitat TIC on els alumnes relacionessin els dinosaures amb el seu nom corresponent. A més, també es podria disposar d’un suport paper per tal que els alumnes anessin orientant-se a partir de les indicacions del mestre, o bé, per anar anotant aspectes importants per després comentar-los a l’aula amb la resta de la classe.
Seguint un altre dels eixos que es proposen en els projectes d’innovació, aquesta mateixa activitat sobre els dinosaures es podria realitzar en parelles per tal que els alumnes treballin cooperativament i entre els dos anotin allò que considerin més important.
Per acabar, quan els alumnes hagin realitzat l’activitat, seria convenient que en realitzessin una valoració general, i entre tots, realitzessin a l’aula un petit esquema sobre tots els tipus de dinosaures que han vist. Per tal de seguir el tercer eix, una bona idea seria que la mestra pengés a la web de l’escola l’esquema final realitzat pels alumnes per tal que els alumnes el puguin consultar des de casa i el puguin ensenyar als seus pares.

No obstant, aquesta aplicació que hem comentat en aquest punt anterior, i que sembla tan fàcil, no es podria portar en moltes aules i àrees si sorgeixen inconvenients com la formació del mestre davant de les noves tecnologies. És obvi doncs, que un mestre no portarà als seus alumnes als ordinadors si la seva formació no es l’adeqüada, i optarà per realitzar activitats sobre paper.

És per això, que des del grup creiem que per aplicar aquests tres eixos vertebredors a l’aula cal que el centre s’impliqui en la formació dels mestres. A més, si el centre vol tenir webs telemàtiques on puguin accedir-hi mestres. pares i alumnes, seria adequat que es realitzessin cursos de formació per tota la comunitat educativa. I es que l’aplicació d’aquestes noves tecnologies implica aquest rerefons de formació del qual parlem.